Atribuïdes al profeta Jeremies, les Lamentacions són cinc elegies sobre la destrucció de Jerusalem de l’any 586 aC. La litúrgia les canta com a elegia per la mort de Crist. Llevat de la darrera, cada lamentació consta de vint-i-dues estrofes, començades cadascuna per una lletra de l’alfabet hebreu. La melodia litúrgica tradicional és de to sisè i es destaquen els melismes amb què es canten els noms de les lletres; n’existeixen altres melodies particulars, especialment riques en els repertoris de tradició hispànica. Entre els segles XV i XVIII les lamentacions foren musicades amb una relativa freqüència, primer a cappella i després amb acompanyament d’orgue o d’orquestra. Entre les més conegudes destaquen les de C. de Morales, G.P. da Palestrina, T.L. de Victoria, G. Gabrielli, T. Tallis, W. Byrd i F. Couperin. Al marge de la litúrgia, modernament cal destacar els Threni, id est lamentationes Jeremiae prophetae (1958), d’Igor Stravinsky, obra per a cor, solistes i orquestra, sobre el text llatí de la Vulgata.
f
Música