S’inicià com a cantant i instrumentista professional de música folklòrica, i el 1905 es traslladà a Bakú, on treballà com a periodista, professor i traductor. Paral·lelament s’anà formant en la música de manera autodidàctica. El 1907 compongué l’òpera Leili e Medžnun, que suposà l’inici de la seva trajectòria compositiva. Deixeble a Moscou de N. Ladukhin (1911-12), el 1913 ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià harmonia amb V. Kalfati. Fou en aquesta ciutat on compongué la comèdia musical Aršin mal-alan ('Comerciant per amor'), en què exposà algunes reflexions sobre la societat prerevolucionària. Adscrit al règim comunista, des dels diferents càrrecs polítics que ocupà impulsà la divulgació de la música del seu país. L’any 1921 fundà a Bakú el primer institut musical de l’Azerbaidjan, que el 1936 es convertí en Conservatori Nacional, sota la seva direcció. Així mateix, fou el fundador d’una orquestra d’instruments populars a la ràdio de Bakú (1931), i del primer cor polifònic del país (1936). El 1941 guanyà el Premi de l’Estat de l’URSS per la seva òpera Kyor-oglï (1936), basada en episodis èpics de l’Azerbaidjan. La seva principal aportació ha estat la creació de l’òpera nacional àzeri a partir del mugam -forma musical rapsòdica que alterna la declamació, les peces vocals i instrumentals i la dansa-, i també la introducció al país de noves formes musicals, com ara la cantata i l’oratori. En integrar l’escala de disset graus de la música popular a la de dotze sons europea, posà les bases teòriques de la música moderna de l’Azerbaidjan.