Passà la joventut a Leipzig treballant com a violinista, mestre de dansa i professor de clavicèmbal. Concebé la idea de desenvolupar un instrument musical a partir de la forma popular del dulcimer i el 1690 ja n’havia realitzat el projecte. El 1705 presentà l’invent a la cort de Lluís XIV, que manifestà el seu desig que s’anomenés de la mateixa manera que el constructor, pantaleon. Malgrat les seves innegables qualitats, el pantaleon aviat quedà en desús davant l’imparable progrés del pianoforte. Entre el 1706 i el 1709, Hebenstreit prestà els seus serveis a la cort d’Eisenach, i des del 1714, a la de Dresden, on arribà a ser vicemestre de capella i director de tota la música eclesiàstica protestant que s’interpretava a la ciutat. Fou poc valorat com a violinista i professor, però tingué diversos deixebles, com J.C. Richter, C.S. Binder i G. Gebel. Tampoc no gaudí de gaire prestigi com a compositor, malgrat el judici favorable emès per G.Ph. Telemann, que lloà la seva habilitat en la composició de suites i obertures a l’estil francès.