Considerat el precursor de la reforma de la dansa, havia estudiat amb Nicolas Blondy (1675-1739), a càrrec de la cort imperial de Viena. Contractat per aquesta cort el 1735, començà a experimentar amb la concepció del ballet adaptant l’acció dramàtica de la coreografia a un moviment d’expressió natural i treballant la pantomima en funció de la partitura musical. Adaptà diverses obres al ballet, com ara Britannicus (1740), de Jean Racine, Idoménée, de Prosper-Jolyot Crébillon, i Alzire, de Voltaire. La successiva adaptació d’obres literàries el portà a un canvi en la concepció coreogràfica, que incloïa la introducció, en la trama dels seus ballets, de personatges de la vida quotidiana. El 1757 marxà a Sant Petersburg, on desenvolupà les teories del ballet drama i creà diverses obres, com El triomf de Flora (1760) i Olímpia (1762). El 1765, de retorn a Viena, inaugurà el teatre de la Porta de Corint.