Nascut en el si d’una família humil, de nen posseïa una bonica veu de soprano, fet que li permeté d’entrar al cor de la catedral i, més tard, al cor de l’Òpera de Berlín. Quan la veu li canvià, dirigí la seva atenció cap al piano. Estudià amb Theodor Kullak a Berlín i començà una important carrera com a pianista. El seu primer èxit, però, li vingué per una composició per a orquestra, la Suite Hongaresa, opus 16, estrenada el 1873. Durant els anys següents, l’èxit acompanyà les seves obres i això feu que deixés més de banda la seva carrera pianística per dedicar-se a la composició. Escriví música per a gairebé tots els gèneres: òperes, oratoris profans, música religiosa, lieder, simfonies, concerts, música de cambra i peces per a piano sol. Tot i que en vida rebé mostres de reconeixement de tota mena, premis i condecoracions, ja abans de morir la seva música era rarament interpretada. El seu llenguatge és amable, de reminiscències romàntiques, i no té en compte les aportacions més innovadores dels seus contemporanis. Connectà molt bé amb gran part del públic alemany.