Pare del físic i teòric de la música Christiaan Huygens (1629-1695), rebé una educació musical àmplia i acurada, amb lliçons de solfeig, llaüt i orgue, instruments aquests dos dels quals fou un intèrpret destacat, com també de viola. Acabats els estudis, aprengué composició i guitarra pel seu compte. El 1625 esdevingué secretari al servei de la casa d’Orange, càrrec que li permeté viatjar i entrar en contacte amb els corrents culturals europeus de l’època. Tot i que és conegut sobretot com a poeta, se sap que fou també un músic notable i prolífic. Tocà el llaüt davant Jaume I d’Anglaterra i se li atribueixen gairebé unes 800 composicions. De les poques conservades sobresurt Pathodia sacra et profana occupati, una miscel·lània de salms i cançons de clara influència italiana d’harmonies agosarades. També és autor dels escrits Gebruyck of ongebruyck van’t orgel ('Ús i desús de l’orgue', 1641), en què defensà el restabliment d’aquest instrument, retirat el 1572, en la litúrgia de l’Església reformada holandesa, i Kerck-gebruyck der Psalmen ('Ús eclesiàstic dels salms', 1647), on proposa una reforma del saltiri interpretat en els oficis religiosos.