Fou page de la musique de Lluís XVI, i les seves obres es tocaren al Concert Spirituel del 1788. Treballà com a teclista al Théâtre de Monsieur des del 1789, i com a acompanyant principal a partir del 1791. L’any 1792 s’incorporà a la Guàrdia Nacional per a tocar música durant els Festivals de la Revolució. En 1796-98 i 1802-16 treballà al Conservatori de París. Durant els primers anys de l’Imperi fou considerat un dels millors acompanyants al piano, a més d’un violinista excel·lent. Els primers anys de la dècada del 1790 tingué èxit com a compositor de música d’escena. Fou un prolífic autor de cançons, però no superà les limitacions estilístiques de l’època. Compongué una gran quantitat de música sacra -que es manté inèdita-, segurament a partir dels quaranta-cinc anys, i s’hi degué dedicar de manera primordial, encara que mai no deixà la música de cambra. Una crítica del 1815 sobre les seves sonates per a piano, violí i violoncel deia que es tractava d’obres brillants, de les més dignes de l’escola francesa. Arran de la desaparició de la capella de la Revolució el 1830, es jubilà a Montfort-l’Amaury.