Probablement era fill d’una família burgesa parisenca, i fou penjat per les seves malifetes quan era novici a l’església de Notre-Dame de París. Un dels seus virelais, Dis tans plus qu’il en faudroit flours, duu l’acròstic Dame, Jehan Lescurel vous salue. Pel que sembla, solament escriví cançons profanes: quinze balades, dotze rondells i cinc virelais, que es copiaren a continuació del Roman de Fauvel al manuscrit de la Biblioteca Nacional de París, fr. 146 (fols. 57v-62v). Les cançons, que segueixen un ordre alfabètic, queden interrompudes a la lletra G, per la qual cosa se suposa que una part de la seva producció s’ha perdut. L’obra de l’Escurel representa una etapa important en el desenvolupament de les formes fixes, perquè les seves cançons empren estructures que s’imposaren durant els dos segles següents. Totes són monòdiques, excepte el rondell A vous, douce débonaire, transmès en una versió a tres veus en estil conductus i en una altra a una veu; seguint l’exemple d’Adam de la Halle, la melodia principal la duu la veu intermèdia. En les seves peces monòdiques, la melodia es veu enriquida amb ornaments i notes repetides, possibles gràcies als avenços que la notació musical experimentà en la seva època. És autor de dos diz entez : Gracieuse, faisse et sage i Gracieus temps est, quant rosier, les estrofes dels quals acaben amb la cita d’un refrany que duu música.