Des de molt jove mostrà un gran interès per la música i la cultura popular del seu país d’origen, i cap al 1775 es traslladà a Londres, on es guanyà la vida com a intèrpret i professor d’arpa. Entre el 1788 i el 1820 ocupà el lloc de bard del príncep de Gal·les i, més tard, del rei. Compongué sonates i marxes i arranjà danses populars per a arpa i també per a teclat. Entre les seves obres destaquen les recollides en Poetical Relicks of the Welsh Bards (1784), The Bardic Museum (1802) o The National Songs and Airs of Wales (1820). Així mateix, arranjà per a arpa o per a teclat obres de G.F. Händel i J.C. Bach, entre d’altres. També mostrà interès per la música d’altres països, com demostrà en les seves col·leccions de melodies sueques, holandeses o, fins i tot, malteses. Com a teòric, cal destacar l’obra Lyric Airs (1804), un assaig sobre l’origen de la música a la Grècia antiga. Ell mateix finançà la publicació de les seves obres i reuní una interessant col·lecció d’instruments antics.