Començà harmonia i contrapunt a setze anys, però abandonà la música per seguir els estudis d’odontologia, especialitat en la qual es graduà el 1951. Fou dentista a l’exèrcit durant dos anys (1951-53). Gràcies a una beca, entre el 1954 i el 1956 pogué estudiar a la Guildhall School of Music and Drama, on fou alumne d’A. Nieman. En 1958-59 ho feu a París amb Max Deutsch. El 1963 el seu rèquiem, dedicat a l’holocaust jueu de la Segona Guerra Mundial, guanyà el primer premi en el Concurs Internacional del Teatro alla Scala (Milà), fet que li permeté d’abandonar l’exercici de la medicina per dedicar-se plenament a la composició. Escriví composicions per a la televisió i per al cinema i rebé molts encàrrecs tant a la Gran Bretanya com als Estats Units. La seva música, d’expressió clara i orquestració impecable, s’allunya de la tradició musical anglesa, tot i que es poden observar alguns punts de contacte amb W. Walton i R. Vaughan Williams.