Passà els primers vint-i-cinc anys de la seva vida a Venècia. El 1605 viatjà a Roma, on adquirí ràpidament un gran prestigi com a intèrpret de llaüt, la qual cosa li facilità l’accés als cercles artístics i de la noblesa, tot gaudint, a més, de la protecció papal. A partir del 1615 fundà la seva pròpia acadèmia, on oferia recitals, se celebraven reunions artístiques i es trobaven artistes i poetes com G. Ciampoli i G. Rospigliosi. Adquirí certa fama com a compositor en l’estrena del drama de misteri titulat Apotheosis seu consecratio (1622) amb motiu de la canonització d’Ignasi de Loiola. Kapsberger, tant en la seva faceta de compositor com d’intèrpret, tingué un paper important en el desenvolupament de l’estil virtuosístic per als instruments de corda pinçada. Fou especialment admirat pel seu concepte i pràctica de l’ornamentació, que es pot apreciar en les obres breus com tocates, partites i peces de dansa per a llaüt, tiorba i chitarrone. La seva música vocal comprèn diversos llibres de madrigals i villanellas, com també motets, misses, lletanies i salms; destaquen especialment les seves Cantiones sacrae (1628), admirables peces de tres a sis veus amb baix continu i gran varietat de formes.