Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal amb E. Henneberger (piano), A. Kranhals (direcció) i G. Güldenstein (teoria). Posteriorment ingressà a l’Acadèmia de Música de Basilea, on fou deixeble de Walter Müller von Kulm i W. Geiser. Un cop acabats els estudis en aquest centre (1952), inicià la seva carrera com a director al capdavant de cors i orquestres d’aficionats. El 1955, gràcies a una beca, anà a Alemanya a estudiar a l’Acadèmia de Música de Detmold, on fou alumne de G. Bialas i W. Fortner. El 1956 i el 1960 assistí als Cursos de Darmstadt. El 1968 retornà a Suïssa i ocupà la plaça de professor de composició a la Musikhochschule de Zuric.
Com a compositor, evolucionà d’un llenguatge tradicional, de tendències clarament neobarroques, cap al dodecatonisme i el serialisme a partir de la dècada dels cinquanta i, sobretot, dels seixanta. En el seu catàleg destaca Miroirs (1966), per a conjunt de cambra, estrenada al Carnegie Hall de Nova York el 1969.