Estudià al seminari d’Adelberg i a la Universitat de Tübingen. Les seves concepcions estaven molt marcades per les teories de Copèrnic. Ensenyà a Graz, ciutat de la qual hagué de fugir a causa de les persecucions contra els protestants, i posteriorment s’establí a Praga, on col·laborà amb Tycho Brahe. L’any 1601 fou nomenat astrònom imperial per Rodolf II. La seva contribució científica més destacada és l’establiment de les lleis del moviment planetari. També s’interessà per aspectes musicals, camp en què centrà la seva atenció en la problemàtica de les relacions entre la música, les matemàtiques i la física, i en el concepte pitagòric d’harmonia de les esferes. Les seves aportacions musicals són recollides en els llibres 3 i 5 de la seva Harmonices mundi (Linz, 1619).