S’inicià de nen en la música, etapa durant la qual rebé classes de violí d’un professor turc. Més tard, ja adult, compaginà la formació musical amb els estudis d’arquitectura. Abandonà el violí i es dedicà al piano. Un cop acabada la carrera d’arquitectura, amplià els seus coneixements en aquesta matèria a França, on aprofità per continuar els seus estudis de música. Una altra vegada a Egipte, tingué una brillant carrera com a arquitecte: entre les seves obres destaquen el Conservatori i l’Acadèmia de les Arts. Pel que fa a la música, el seu llenguatge, inicialment romàntic, incorporà progressivament elements del folklore egipci. Durant la seva etapa de maduresa es proposà fusionar la música egípcia amb la tradició occidental. Fundà el Conservatori del Caire i en fou director del 1959 al 1963. Algunes de les seves obres més destacades són la Simfonia núm. 2, La Folklòrica, en sol menor, i el Sextet per a flauta i cordes.