Es formà amb els jesuïtes de Fulda i Paderborn, d’on hagué de marxar cap a Colònia el 1622 amb motiu de la guerra dels Trenta Anys. Poc després començà a ensenyar a Heiligenstatt, prop de Göttingen. Fou ordenat de sacerdot l’any 1628, després d’estudiar teologia a Mainz. Ensenyà a Würzburg, i novament empès per la guerra marxà a França, on s’establí a Avinyó vers el 1631. L’any 1633 fou nomenat matemàtic de l’emperador Ferran II. Durant una visita a Roma, ciutat on s’establí i residí la resta de la seva vida, fou nomenat professor de matemàtiques, física i estudis orientals al Collegio Romano. Escriví més de trenta obres que recullen el saber enciclopèdic de l’època. La més important i influent és Musurgia universalis, sive ars magna consoni et dissoni (Roma, 1650). Les seves teories musicals eren força conservadores i estaven estretament lligades a la tradició pitagòrica i especulativa característica de l’Edat Mitjana. No obstant això, el seu treball representa una magnífica síntesi de les pràctiques musicals dels segles XVI i XVII. En altres de les seves obres també s’interessà per aspectes musicals. Fou considerat un dels grans savis de la seva època.