Deixeble d’A. Bruckner a Viena entre els anys 1886 i 1889, fou professor de música de diferents acadèmies i escoles de música a Ginebra, Viena, Karlsruhe i Munic. Interessat en la creació d’una música descriptiva, plena d’elements poètics, fou en el terreny del poema simfònic on pogué desenvolupar les seves inquietuds. Fou fortament influït pel color orquestral de C. Debussy, i poemes simfònics com Elfenreigen ('La dansa dels elfs', 1892) o Das Leben ein Traum ('La vida, un somni', 1896) el converteixen en un dels compositors suïssos més significatius del segle XX. Tot i el gran nombre de projectes d’òpera que tenia, només finalitzà Ilsebill (1903), amb llibret d’H. Hoffmann.