De jove estudià cant litúrgic armeni al seminari de teologia Gevork’an de Vagarxapat (actualment Etxmiadzin, Armènia), mentre s’interessava per la recopilació i harmonització de la cançó popular. La primera de les seves col·leccions de música popular conservades data del 1891. Durant els anys 1896-99 estudià composició a Berlín. En tornar a Vagarxapat, continuà recopilant cançons tradicionals, investigà sobre l’antiga notació musical anomenada khaz i realitzà arranjaments de cançons tradicionals i religioses. El 1910 es desplaçà a Constantinoble, on fundà el cor Gusan, i n’organitzà d’altres al si de les comunitats armènies d’Esmirna, Alexandria i el Caire. Arran de les persecucions del govern turc contra els armenis, fou deportat a l’interior del país i el 1919, malalt, es refugià a París, on romangué en un hospital fins a la seva mort. Com a etnomusicòleg, destaca el seu treball de recopilador d’un nombrós i variat repertori de música tradicional armènia acuradament transcrita. Com a compositor, té moltes obres per a música vocal -cançons amb acompanyament de piano o cant coral-, la majoria basades en temes populars i religiosos del seu país. Els treballs de Komitas foren decisius per a establir les bases de l’estil musical nacional armeni.