Fou assidu dels cercles literaris i artístics de la França de Lluís XIV. Tot i gaudir de la protecció de la noblesa, el reconeixement, sobretot pels Contes et nouvelles en vers (1666) i les Fables (1679), molt sovint utilitzades en composicions musicals, no li arribà fins després de la mort. Escriví algunes obres amb acompanyament musical: el ballet Les rieurs du beau Richard i el llibret Astrée (1691), amb música de Pascal Collasse. J.B. Lully s’inspirà en el drama de La Fontaine Les amours de Psyché et de Cupidon (1659) per a la tragèdia ballet Psyché (amb text de Molière), però en rebutjà un llibret, Daphné (1674). Posteriorment, François Couperin musicà el seu Épitaphe pour un paresseux.