Estudià arts liberals a la Universitat de Harvard (1889-94) i després prosseguí els seus estudis musicals a París (1894-95) i a la Hochschule für Musik de Berlín (1895-98). Del 1898 al 1901 estudià història de la música, filosofia i estètica a la Universitat de Berlín. Dedicat principalment a la docència, impartí classes al Conservatori Scharwenka de Berlín (1901-24) i, a partir del 1933, any en què s’establí als Estats Units, a les universitats de Harvard i de Nova York. També fou crític musical de diferents publicacions alemanyes i nord-americanes. Destaquen els seus llibres Music, History, and Ideas (1938), en què examina la música com a part de la cultura general, i Music of de Western Nations (1956). Com a compositor, cultivà gèneres variats: l’òpera (Der Sizilianer, 1920), la música per a orquestra (Hero und Leander), la música concertant (Concert per a violoncel, opus 23) i la música de cambra (Sonata per a viola i piano).