Rebé les primeres classes de música del seu pare. L’any 1675 era organista a Stade, prop d’Hamburg. El 1702, i gràcies a la seva sòlida reputació, fou nomenat organista de Sant Nicolau, a Hamburg, càrrec que ocupà fins a la seva mort. Fou un expert coneixedor de l’art de l’orgueneria i el seu assessorament sobre la matèria fou requerit en diverses ocasions. Així, per exemple, examinà el nou orgue de la Jakobikirche, a Hamburg, i també el de la catedral de Bremen. Fou un reputat professor que donà classes als seus fills, el més petit dels quals, Vincent, competí amb J.S. Bach per la plaça de mestre de capella a la Jakobikirche de Hamburg el 1720. Malgrat la seva plena dedicació a l’orgue, només es coneixen nou obres seves escrites per a aquest instrument. Tanmateix, ocupà una posició de privilegi, juntament amb N. Bruhns i D. Buxtehude, en el panorama de la música organística del nord d’Alemanya cap al 1700. En general, el seu estil, igual que el de Bruhns, deriva de Buxtehude, sobretot en la textura polifònica i en el caràcter dels temes fugats. La seva escriptura és virtuosística, com ho demostren les seves brillants escales i figuracions, i els extensos passatges de solista per a pedal. Compongué també tres cantates sacres.