El 1747 anà a París amb la intenció de fer carrera com a dramaturg, però després de Denys le Tirant (1748), el seu primer i únic èxit, abandonà el teatre i es dedicà a la crítica musical i a l’escriptura de llibrets. Relacionat amb el moviment de la Il·lustració, escriví els articles Declamació i Crítica de l'Enciclopèdia i participà en les polèmiques musicals amb l'Essai sur les revolutions de la musique en France (1777). Dels seus llibrets, molts dels quals escrits a partir dels seus propis Contes moraux (1761), sobresurten els realitzats per a J.Ph. Rameau (La guirlande, 1751; Lysis et Délie, 1753), Antoine Dauvergne (Hercule mourant, 1761), A.E.M. Grétry (Le Huron, 1768; Zémire et Azor, 1771) i Niccolò Piccinni (Didon, 1783; Pénélope, 1785). Les seves pòstumes Mémoires d’un père (1804) són un testimoni molt valuós de la vida musical francesa de l’època.