Advocat de professió, estudià violí a Gosport i aprengué a tocar l’orgue de manera autodidàctica. A Salisbury ocupà la plaça de violí solista d’una orquestra no professional. El 1787 es traslladà a Chichester, on dirigí una orquestra d’aficionats i compongué música per a les principals esglésies de la ciutat. La seva extensa obra comprèn simfonies, obertures, concerti grossi i música de cambra, així com anthems i nombroses peces de música religiosa. Publicà Cathedral Chant Book (1804), un recull de música per a la litúrgia anglicana, i l’assaig A comparison beetween the Ancient and Modern Styles of Music (1796), on descriví les dues tendències musicals que convisqueren en aquella època a Anglaterra i que ell conreà indiferentment: l’estil antic de G.F. Händel i A. Corelli i el nou de J.C. Bach.