Estudià al Conservatori de Quebec, on demostrà una gran creativitat en les seves composicions, realitzades pensant en la integració i fusió de diferents formes artístiques. Fou fagotista a l’Orquestra Simfònica de Mont-real (1947-52) i després al Théâtre des Varietés Lyriques (1951). El 1949 estudià a París amb N. Boulanger, entre d’altres. Durant el període 1948-59 experimentà amb noves sonoritats, però tornà a les formes tradicionals i introduí el llenguatge musical emprat per I. Stravinsky, D. Milhaud i P. Honegger, la música popular nord-americana (Glenn Miller) i el jazz. Treballà per a la CBC francesa (1952-66). Del 1959 al 1962 experimentà amb música electrònica. El 1961 organitzà la Semaine Internationale de Musique Actuelle a Mont-real.