Fou alumne del seu pare, també compositor, i d’Andreas Petermann. Entre el 1613 i el 1618 estudià teologia i filosofia a la Universitat de Wittenberg. El 1619 fou nomenat mestre de capella a Sondershausen. El 1631 succeí a J.H. Schein com a cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig. Mantingué relacions excel·lents amb els seus col·legues, entre els quals es trobava S. Scheidt, i compongué algunes obres dedicades a personatges rellevants de la vida social i cultural de Leipzig. Les seves obres més importants es troben en els dos volums de Musicalische Seelenlust (1634-37), compostos seguint models italians. El primer conté trenta motets alemanys per a cinc veus i continu, i el segon, cinquanta concerts sacres en els quals és perceptible en certa manera l’estil i la tècnica de Michael Praetorius.