El seu pare fou el seu primer mestre de música. El 1633 era organista a Jindrichuv Hradec, l’únic càrrec oficial que tingué al llarg de la seva vida. Del conjunt de la seva obra, només s’ha conservat aproximadament una tercera part. La seva música religiosa -amb textos en llengua vernacla i en llatí- comprèn misses, himnes i un magníficat. En algunes de les seves composicions s’aprecien trets musicals provinents del folklore del seu país natal. L’obra en estil italià més important de Michna és Sacra et litaniae (1654), en la qual usà entre quatre i sis veus solistes i dos cors amb una instrumentació variada i baix continu amb orgue. Fou el compositor del segle XVII més important del seu país.