Estudià composició a Pest amb M. Mosonyi i ben aviat començà a publicar les seves pròpies obres. El 1865 es perfeccionà a Leipzig amb M. Hauptmann, i l’any següent amb P. Cornelius a Munic, ciutat on conegué R. Wagner i H. von Bülow; més tard fou amic de F. Liszt. Participà en la fundació de la Societat Wagneriana de Pest el 1872, que després dirigí, i també organitzà la segona estada de Wagner a Hongria. Fou director de l’Escola d’Art Dramàtic a partir del 1881 i posteriorment succeí a Liszt al capdavant de l’Acadèmia de Música de Budapest (1887-1919), on donà acollida a compositors com B. Bartók i Z. Kodály. La seva obra, amb clares influències de Wagner i la Nova Escola Alemanya, inclou òperes com Hagbarth i Signe (1867-74) o Wieland der Schmied (1876-78, llibret de Wagner), a part de música escènica per a obres de W. Shakespeare. Escriví quatre simfonies, cinc poemes simfònics i tres cicles de cançons.