Es tornà cec a set anys i quan en tenia vuit inicià la seva formació musical amb N. Kengyo, mestre de koto a l’Escola d’Ikuta. Especialitzat en el zoku-so, debutà el 1903 i al cap de dos anys es diplomà com a instrumentista de koto. El 1907 passà a Corea i deu anys més tard estrenà la seva primera composició. El 1920 inicià amb S. Yoshida el Moviment per la Nova Música Japonesa, adaptant la música occidental als instruments japonesos. Innovà i revisà la tècnica del koto amb la incorporació de noves cordes -fins a vuitanta- i experimentant per mitjà de diverses composicions, sovint pròpies. El 1929 escriví Haruno umi, la seva obra més ambiciosa, posteriorment arranjada per a koto i violí. Fou professor a l’Escola de Música de Tòquio, activitat que es veié interrompuda per la Segona Guerra Mundial i que reprengué després del conflicte bèl·lic. Rebé diverses condecoracions i actuà al costat d’instrumentistes occidentals, com el violinista I. Stern.