Estudià composició a Budapest (1907-10) i aplegà música popular tot viatjant per Transsilvània i el nord d’Hongria (1910-12). Entre el 1910 i el 1917 tocà la viola en diverses formacions orquestrals i el 1919 fou nomenat professor a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on treballà fins que es retirà el 1959. També es dedicà a la composició i a la recerca en el camp de la història de la música, especialment la del seu país. És un dels fundadors de la musicologia hongaresa moderna. El seu treball mostra una àmplia varietat de coneixements, des de la història de tots els períodes de la música fins a la seva estètica, psicologia i sociologia. Alguns dels seus llibres estaven adreçats als aficionats a la música i tingueren una gran divulgació.