Estudià piano a Praga amb K. Hoffmeister. El 1940, quan els nazis ocuparen el seu país, emigrà al Canadà. S’establí a Toronto, i el 1958 fou nomenat professor de composició i teoria a la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva jubilació el 1982. El 1971 fou guardonat per l’obra From the Diary of Anne Frank (1970), considerada l’aportació més important de la música jueva al Canadà. Aquesta obra és representativa del seu estil neoromàntic i la seva preocupació per les tragèdies contemporànies. A diferència d’altres compositors canadencs, no s’incorporà a l'avantguarda musical, si bé el seu estil compositiu té trets de les tendències del segle XX. Les primeres obres per a orquestra, entre les quals destaca la Carnival Overture (1946), mostraven una gran vitalitat rítmica i una orquestració plena de color que deixaven entreveure el seu temperament eslau. Entre les principals obres del seu catàleg cal esmentar el Piano Concerto i Sinfonietta, ambdues estrenades per Z. Metha. Creà nombroses obres per a conjunts de cambra, que han estat interpretades per músics de gran rellevància, com els pianistes Glenn Gould o Anton Kureti i els cantants M. Forrester o J. Forst, entre d’altres.