Violinista del teatre de Brno a setze anys, passà a ser-ne el director quan en tingué dinou. Del 1786 al 1807 fou director i compositor del Teatre Leopoldstädter de Viena, càrrecs que tornà a ocupar del 1813 al 1830 després d’un període de sis anys com a director de l’Òpera de Praga. A partir de l’èxit de Das Sonnenfest der Braminen ('La festa del Sol dels bramans', 1790) esdevingué un prolífic compositor de singspiele. El 1791 estrenà Kaspar der Fagottist oder die Zauberzither ('Kaspar el fagotista o la cítara màgica'), obra que suposadament obligà Mozart i Schikaneder a modificar l’argument, amb inici semblant, de La flauta màgica, hipòtesi avui contestada. Altres òperes d’èxit foren Die Schwestern von Prag ('Les germanes de Praga', 1794), Die neue Alceste ('La nova Alceste', 1806) i Die travestierte Zauberflöte ('La flauta màgica parodiada', 1818, sobre La flauta màgica, de Mozart). Compongué també música sacra, música de cambra i nombrosos volkslieder que contribuïren especialment a fonamentar la seva popularitat.