Crític i cronista musical, seguí amb especial atenció les estrenes d’òpera a París. Aprecià, en contra de l’opinió generalitzada a França i abans que Ch. Baudelaire, el valor de l’obra de R. Wagner i, també, de F. Liszt. Escriví un assaig sobre el valor de la crítica musical. S’associà amb Alexandre Dumas pare en la redacció de diversos llibrets d’òpera, com ara el de l'opéra-comiquePiquillo (1837), amb música d’Hippolyte Monpou. Nerval fou així mateix, amb els reculls Chansons et légendes du Valois, publicats en 1840-50, un dels pioners de l’etnomusicologia a França. H. Berlioz utilitzà la traducció de Nerval del Faust de J.W. Goethe per a l’obra de cor i orquestra La damnation de Faust (1846).