A nou anys inicià els seus estudis musicals guiat pel seu oncle Lorenzo Perti i també per Rocco Laurenti. Posteriorment, els continuà amb Petronio Franceschini. El 1719 es traslladà a Parma per a completar els estudis de contrapunt amb Giuseppe Corso. Els anys passats a Parma foren decisius per a la formació del seu estil en el gènere de la música eclesiàstica, especialment per a la seva producció de misses, motets i salms en estil concertat. Fou mestre de capella en diverses catedrals, però es mantingué durant seixanta anys al capdavant de la de Sant Petroni, a Bolonya. Obtingué un gran prestigi com a professor i entre els seus deixebles més destacats hi hagué G. Torelli i G.B. Martini. Perti fou un compositor hàbil i molt respectat. Escriví més de 300 obres sacres, prop de vint oratoris i una vintena d’òperes. La seva producció mostra, en general, una gran varietat de formes, una línia melòdica imaginativa i una escriptura acurada i colorista. També compongué cantates profanes, àries i obres instrumentals de caràcter litúrgic. La seva correspondència palesa la gran consideració de què gaudia entre compositors influents com J.J. Fux, A. Caldara, B. Pasquini i A. Corelli.