Fou ardiaca de Noyon (1206) i canceller de Notre-Dame de París (1218). Aquest darrer càrrec li donà importants poders en matèria d’ensenyament a la Universitat de París, on la seva gestió fou sovint contestada. A banda del tractat teològic Summa de Bono, destacà per ser un dels poetes litúrgics més fèrtils de l’Edat Mitjana, amb més de vuitanta obres conegudes. Se suposa que també era l’autor de la música que acompanya la majoria dels seus poemes i, per aquest motiu, un dels principals impulsors de l’Escola de Notre-Dame. Per la mena de recursos que empra, hom el considera relacionat amb Pérotin i un dels primers representants del motet. Li han estat atribuïts també diversos poemes del Carmina Burana.