Sovint considerada la culminació de la lírica grega, l’obra de Píndar posseeix un acusat caràcter religiós. Hi exalta i solemnitza tant divinitats -sobretot Apol·lo i Dionís- com esdeveniments i personatges contemporanis, i destaca els aspectes més agonístics. Els seus epinicis celebren la victòria en tota mena de competicions i concursos. Les referències musicals en la poesia de Píndar són abundants: hi destaquen, per la seva freqüència, les de l’aulos i la cítara, instruments que fins i tot descriu. Hom hi troba també judicis sobre diverses melodies, en els quals expressa una clara preferència per la melodia dòrica, i un concepte de la música com a força divina.