És el comediògraf romà més important. Sota una ambientació superficialment grega, les obres de Plaute són una sàtira de la vida romana de l’època. Creà tipus i escenes que han perdurat al llarg dels segles. Les seves obres contenen escenes de dues menes: diverbium i canticum. Les primeres eren diàlegs, mentre que les segones -les més nombroses-, generalment acompanyades de tíbia, eren recitades o cantades a una sola veu o en grup. Tot el teatre de Plaute és versificat, i es creu que els tipus de rima i metre que emprà estaven molt vinculats a la música interpretada, almenys pel que fa al principi de la peça -l’exposició del tema musical-, ja que probablement la major part de la música secular era improvisada.