En 1639-46 aprengué l’ofici d’impressor, i l’any 1647 fou admès al gremi. Instal·là el seu taller a prop de Temple Church (Londres). De la seva producció destacaren els pamflets proreialistes. La seva primera publicació musical fou The English Dancing Master (1651), col·lecció de balades, a la qual seguí, entre d’altres, A breefe introduction to the skill musick for song and viol (1654), que esdevingué molt popular. Playford destacà en l’edició de salms i himnes (The Whole Book of Psalms, 1611; Psalms and Hymns, 1671), per a la qual el 1681 obtingué un privilegi reial. Moltes de les seves sèries incloïen peces dels principals músics anglesos de l’època (William Lawes, John Blow, Matthew Locke i Henry Purcell, el qual el 1687 li musicà una elegia). El seu fill Henry Playford (Islington 1657-Londres 1701) continuà el negoci del pare, del qual reedità moltes col·leccions. Hagué d’afrontar la competència de la nova tècnica del gravat, a la qual s’adaptà tard i amb dificultats. Edità bona part de l’obra de Purcell (Orpheus britannicus, 1698 i 1700), diversos cançoners (The Theater of Music, 1687, etc.) i el cantoral The Divine Companion (1701), amb peces de John Blow, Jeremiah Clarke i altres.