La major part de la seva vida estigué al servei de la família Bouillon com a tutor dels seus fills. Escriví sobre una gran quantitat de temes, tant de caràcter humanístic com religiós. Fou també autor d’una novel·la i d’estudis sobre arqueologia, història i teologia. Després d’un viatge a Itàlia, l’any 1698, publicà l’obra Parallèle des italiens et des françois en ce qui regarde la musique et l’opèra (París, 1702), en què es comparen els respectius estils musicals, amb el resultat de la primacia de la música italiana. Aquesta publicació generà una llarga polèmica i portà fins i tot a l’edició de pamflets en defensa de les seves posicions.