El ruggiero es presenta sempre en quatre frases en mode major i habitualment en metre binari. Sobre aquest baix estròfic es desenvoluparen una gran varietat de melodies discantus i progressions harmòniques. El nom podria provenir de la primera paraula d’una de les estrofes de l'Orlando furioso de L. Ariosto. L’ús de l’expressió aria di Ruggiero per G. Frescobaldi i d’altres suggereix l’origen vocal i el caràcter melòdic de l’esquema. La seva primera aparició està continguda en el Tratado de glosas (1553) de Diego Ortiz, inclosa en la seva taula de tenors italians. N’existeixen nombrosos exemples per a teclat, llaüt, veu i conjunt instrumental.
Música