Alumne de N. Fago i L. Leo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ensenyà al mateix centre fins el 1799. Al llarg de la seva carrera desenvolupà una important tasca didàctica, mentre que la seva producció artística no destacà d’una manera especial. De fet, des de la publicació del seu tractat Regole del Contrappunto pratico (1794), la seva producció teatral fou escassa i dubtosa, més com a resposta d’obligacions socials que no pas per interès personal. D’una qualitat superior són les composicions de música sacra, on demostrà un gran domini de les melodies i sobretot del contrapunt. Fou en l’àmbit didàctic on Sala excel·lí com a important teòric dels estils musicals de l’època, encara que la seva activitat com a ensenyant continuà la tradició clàssica de l’escola napolitana, caracteritzada per un predomini de les demostracions pràctiques sobre les explicacions teòriques.