Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe. Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari. Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic. El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française. Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la col·laboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach (La haine, 1874) i Jules Massenet (Le crocodile, 1886). Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte (1872), òpera amb música d’Offenbach, i Les barbares, opereta musicada per Camille Saint-Saëns. Col·laborà amb L. Illica i G. Giacosa en l’elaboració del llibret per a l’obra Tosca (1887) de Giacomo Puccini (1900), basat en el seu drama La Tosca (1887).