Estudià medicina a Estrasburg i fou metge militar a Metz. Deixà, però, la seva carrera i començà a estudiar física a París (1816). Es dedicà especialment a l’estudi de les freqüències i de les vibracions de les cordes, de les taules harmòniques i de la veu, i a la recerca de les relacions entre la sonoritat i la matèria que la produeix. També ha passat a la posteritat pels estudis que feu, juntament amb el físic, astrònom i matemàtic J.B. Biot, sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric. Fou professor al Collège de France. Entre els seus escrits destaquen Mémoires sur la construction des instruments à cordes et à archets (1819) i Mémoire sur la communication des mouvements vibratoires entre les corps solides (1820). El seu nom quedà lligat a la unitat de mesura dels intervals, el savart.