Vida
Es formà musicalment a Viena, probablement amb Antonio Bertali, Burckhardt Kugler o Giovanni Sansoni. El 1649 fou nomenat violinista de l’orquestra de la cort. El 1671, en el punt culminant de la seva fama com a violinista i compositor, fou nomenat vicemestre de capella de la cort imperial, i el 1679, després de la mort de G.F. Sances, mestre de capella. Juntament amb els seus contemporanis Bertali, Sances i A. Draghi, fou un dels músics més notables de la cort dels Habsburg entre el 1655 i el 1680. Autor d’una variada i abundant producció musical, que inclou música escènica i sacra, destacà principalment en el camp de la música instrumental i en aquest sentit fou el compositor més important abans de H.I.F. von Biber. Compongué 150 suites de ballet per a produccions dramàtiques de la cort, que contenen entre dues i nou danses diferents. Moltes d’elles estan relacionades temàticament i algunes mostren elements de música popular. De les més de 100 sonates que escriví en destaquen les sis per a violí i baix continu que formen els seus Sonatae unarum fidium (1664), la publicació més antiga del gènere als països de parla germànica. Schmelzer rebé la influència de Bertali i Marco Uccellini en la música instrumental, mentre que en la música sacra mostra l’empremta veneciana dels compositors italians que conegué a Viena. La importància històrica d’aquest compositor rau tant en la seva contribució i influència en el desenvolupament de la suite i la sonata a Àustria i al sud d’Alemanya, com en el fet d’haver estat el primer mestre de capella austríac -fins llavors havien estat tots estrangers- de la cort dels Habsburg al segle XVII.
Obra
Música escènica
L’infinità impicciolita (1677); Die Stärke der Liebe ('La força de l’amor', 1677); L’urno della sorte (1677); Le memorie dolorose (1678); Le veglie ossequiose (1679)
Música vocal
11 misses, 7 ofertoris, 2 Salve regina, prop de 180 altres obres vocals religioses perdudes, 3 cantates italianes profanes perdudes, 2 cançons profanes en alemany
Música instrumental
Duodena selectarum sonatorum, 12 sonates per a 2 vl., vla. de gamba, b.c. (publ. 1659); Sacro-profanus concentus musicus, 13 sonates per a 2-8 instr., b.c. (publ. 1662); Sonatae unarum fidium, 6 sonates per a vl., b.c. (publ. 1664); 150 suites de ballet