Fou organista de la catedral de Coïmbra, com a successor del seu mestre Francisco Vaz. Pels volts del 1720 ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Lisboa i més tard fou nomenat vicemestre de capella de la cort portuguesa, institució dirigida llavors per D. Scarlatti. De la seva producció cal destacar les sonates per a clavicèmbal en un sol moviment i les obres per a orquestra. Les primeres, tot i prendre el model binari de les obres de D. Scarlatti, mostren una tendència cap a una estructura temàticament tripartida de tall clarament preclàssic. Pel que fa a les obres orquestrals, cal esmentar-ne el concert per a clavicèmbal en la M, una obertura d’estil francès en re M i una simfonia en si bemoll M.