Estudià amb el seu oncle N. Forqueray i amb L.C. Bordier. Des de molt jove mostrà un gran talent musical i el 1760, quan només tenia quinze anys, fou nomenat organista de Saint-André-des-Arts. El 1764 estrenà -com a solista al Concert Spirituel- un concert per a orgue de composició pròpia que no s’ha conservat. El 1772 fou nomenat coorganista de la catedral de Notre-Dame, i el 1790, organista de la capella reial. També exercí com a professor d’orgue de l’École Royale de Chant. La Revolució Francesa obligà Séjan a reconduir la seva activitat professional. El 1794 fou organista de l’Òpera, i poc més tard, professor d’orgue al Conservatori de París. Durant la Restauració pogué recuperar la plaça a la capella reial (1814). Fou un pioner pel que fa a la utilització del piano a França amb Récueil de pièces pour le clavecin ou le piano-forte, dans le genre gracieus ou gay (1784).