Francesco Bernardi, anomenat Il Senesino, començà la seva carrera a Venècia el 1707 cantant òperes de G.M. Ruggeri i G. Boniventi. El 1709, a Bolonya, interpretà L’inimico generoso, d’A. Caldara. El 1713 triomfà a Venècia amb òperes d’A. Lotti i C.F. Pollarolo, i dos anys després, a Nàpols interpretant Carlo, rè d’Alemagna i La virtù trionfante, d’A. Scarlatti. En 1717-20 serví a la cort de Dresden i posteriorment viatjà a Londres, on feu el seu debut al King’s Theatre cantant Astarto, de G. Bononcini. Del 1720 al 1728 romangué a la companyia d’aquest teatre i durant aquest temps interpretà trenta-dues òperes, tretze de les quals eren de G.F. Händel, set de G. Bononcini i set d’A. Ariosti. Tanmateix, el seu caràcter arrogant aviat topà amb el temperament dominant de Händel i, després de la ruptura amb aquest, Bernardi ingressà a la companyia rival, la de la Nobility Opera, on el 1733 actuà juntament amb Farinelli, F. Bertolli i altres cantants rellevants. Fins el 1736 interpretà a Londres òperes de N. Porpora, J.A. Hasse i F.M. Veracini, entre d’altres. El 1737 tornà a Itàlia i actuà a Florència. Il Senesino fou un artista excepcional, molt apreciat per la potència, l’afinació i el timbre de la seva veu.