Feu els estudis musicals amb A. L’adov i M. Steinberg al Conservatori de Peterburg (1908-14), on, posteriorment, sota règim soviètic, impartí classes. També ensenyà al Conservatori de Tbilisi (Geòrgia) i treballà amb la companyia de S. Diaghilev. Format en la tradició russa de N. Rimskij-Korsakov, no fou fins més tard que es deixà influir per l’impressionisme francès i el simbolisme, de primer, i per l’expressionisme, després. Fruit de les influències occidentals són els cicles de cançons sobre textos d’A. Blok i la segona i tercera simfonies. Adoptà un llenguatge més realista amb la música de la pel·lícula La tempesta (1934), de la qual extragué una suite on tornen a aparèixer els elements populars russos. Del 1939 és la Suite Pere el Gran, i també cal destacar la cinquena i última simfonia, dita "Heroica" o "Russa" (1948-50), i el Nonet. Al final de la seva vida pagà l’antiga modernitat amb la condemna per corrupció en l’educació musical, cosa que suposà el bandejament de la seva obra.