El 1703 el duc de Savoia, de l’orquestra del qual formava part en qualitat de violinista, l’envià a Roma, on estudià durant tres anys amb A. Corelli. És probable que en aquesta ciutat també estudiés durant un cert temps amb A. Vivaldi. El 1707 tornà a Torí, d’on arribà a ser primer violí de la capella musical, càrrec que ocupà la resta de la seva vida. Es distingí pels seus majestuosos moviments de l’arc i exercí una poderosa influència a Itàlia i França. Entre els seus alumnes hi havia G. Pugnani, J.M. Leclair, L.G. Guillemain i J.P. Guignon. La major part de la seva producció musical és per a violí. Compongué sonates en trio i sonates per a solista i de tres moviments, en les quals es combinen elements del tipus da chiesa i da camera. Els seus virtuosístics concerts per a violí es troben, estilísticament, a mig camí entre els de Vivali i els de G. Tartini.