Es formà al Conservatori de Brussel·les amb M. Lunssens (harmonia), H. Scherchen (direcció d’orquestra) i L. Du Bois (contrapunt), centre on també cursà violí i història de la música. Posteriorment amplià els seus estudis amb P. Gilson. A partir del 1925 formà part del moviment surrealista belga. Ocupà el càrrec de director de l’Orquestra de la Ràdio Belga a Brussel·les del 1937 al 1946. Fou professor de música en diferents centres de Bèlgica i França, com ara el Conservatori de Brussel·les (1949-64). Durant els anys de joventut, el seu llenguatge fou hereu del de C. Debussy, però posteriorment es decantà pels postulats del Grup dels Sis. Després de la Segona Guerra Mundial, la seva activitat compositiva disminuí. D’aquest període daten diverses bandes sonores per al cinema. Al llarg de la seva vida, a més de compondre, escriví arranjaments de peces d’autors com H. Purcell, A. Willaert o C. Gervaise i articles sobre música. Fou director i fundador de la revista "Polyphonie".