Fou un celebrat autor de ballets que col·laborà amb els millors coreògrafs del moment. Les seves obres meresqueren grans elogis per la seva qualitat, i la seva ductilitat a l’hora d’adaptar la música a l’acció escènica fou especialment apreciada. El 1759 anà a Sant Petersburg a ocupar el càrrec de konzertmeister i aprofità l’estada per a estrenar-hi ballets, alguns dels quals també es presentaren a Moscou. De nou a Viena, col·laborà amb J.G. Noverre i G. Angiolini -directors d’importants companyies- en diverses produccions d’obres seves, com Adèle de Ponthieu (1773), Il Cid (1774) i Teseo in Creta (1775). Fou cofundador de la Tonkünstler-Sozietät, institució on presentà la seva obra simfònica. Considerat un compositor d’excepció pels seus coetanis, fou triat pel baró Van Swieten -pertanyent a un grup de melòmans interessats en la difusió dels grans oratoris de G.F. Händel- per a dur a terme l’arranjament del Judas Maccabaeus en la seva estrena vienesa (1779).