Estudià orgue amb A. Kette a la seva vila natal. El 1768 esdevingué organista de l’església de la col·legiata de Neumünster i alhora decidí iniciar la carrera eclesiàstica. Ordenat de prevere el 1774, el 1778 fou cridat pel príncep elector de Magúncia, F.K.J. von Erthal, per a acomplir funcions de capellà de la cort i professor de música. L’any següent inicià un viatge per Itàlia, patrocinat pel seu protector, durant el qual aparegué com a pianista en diverses ciutats transalpines. A Nàpols li fou encarregada l’òpera Il Farnace (1782), única incursió del músic en aquest gènere. De retorn a Magúncia, es deturà a Bolonya, on conegué G.B. Martini. Altra vegada a Alemanya, exercí funcions de mestre de capella (1793-97) a Magúncia. Coincidí amb Mozart durant una breu estada que feu a Mannheim el 1777 i també conegué L. van Beethoven. De la seva extensa producció cal esmentar les obres orquestrals -simfonies i obertures- i també les de cambra, especialment el quintet de corda (1790) i el quartet amb piano (1804). També destaquen les sonates per a piano sol i per a violí i piano i els trios instrumentals.